Quin és l'origen del mosaic hidràulic?
Els orígens
Mediterrani
El mosaic hidràulic tal com el coneixem avui és un paviment produït des de finals del segle XIX.
Amb anterioritat i durant 10 segles, existien sòls molt similars que van donar vida al mosaic actual; originari del món Àrab i la fabricació del qual segueix tenint la mateixa tècnica, encara que amb materials i eines modernitzades. De fet les “trepes” o motlles que s'utilitzen avui són de coure tal com ho van ser antany.
Molts exemples dels mosaics Àrabs van prendre la seva pròpia forma i disseny segons s'expandien pel món. Un clar exemple d'això són els famosos mosaics de Talavera, “cura de la ceràmica” de l'època, que posteriorment va resultar en l'aparició dels mosaics mexicans amb els seus propis dissenys, colors i històries al segle XVI.
Països Nòrdics
D'altra banda, els països del nord d'Europa van adaptar les formes pròpies.
“Encaustic tiles” el seu nom en Anglès, ve d'un altre tipus de lloses fabricades a l'edat mitjana que es componien de dos tipus d'argiles amb colors diferents per formar un dibuix.
Aquestes lloses normalment es produïen a monestirs i eren un tipus d'art molt reconegut i valuós.
Avui dia es conserven aquests sòls a moltes catedrals i palaus.
Re-disseny
Més tard al Regne Unit, en plena època Victoriana, van arribar les conegudes “Hearth tiles” o “Minton tiles” produïdes a Stoke-upon-Trent que ràpidament es van posar de moda decorant les estades com a símbol de posició social i bon gust fins al punt de revestir els edificis més importants al Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica.
Als mosaics Minton hi ha una clara barreja entre el disseny medievo anglès i els colors i patrons Àrabs.
Aquest mosaic es tallava a mida i s'instal·lava peça a peça; Amb el preu tan elevat que això comportava, les persones ràpidament van començar a crear aquests mateixos dissenys amb rajoles hidràuliques, que es van quedar amb el nom Encaustic tiles recordant les originals.
Modernitat
A finals del segle XIX, els Francesos van canviar la tècnica en la fabricació de les rajoles hidràuliques que coneixem avui dia.
En aquesta època es va expandir la febre de les lloses modernes i acolorides per tot el mediterrani i les colònies europees al nord d'Àfrica i Llatinoamèrica.
Gràcies a la nova tècnica, les famílies podien fabricar aquesta llosat duradora i era molt comú reunir-se a produir-les com a activitat familiar al pati o traster. Tant que algun client m'ha comentat que encara ho recorda.
Les rajoles hidràuliques ja eren un bé accessible a tots i amb això a les residències més acabalades, on abans aquests treballs eren un símbol de riquesa, els van canviar per sòls més refinats com és el parquet.
Els mosaics van quedar coberts pels nous sòls de moda i ja només es trobaven en edificis públics o sales utilitzades pel servei fins a ressorgir en la modernitat.
Tens cap dubte? Contacta'ns
